El passat dijous 7 de març pel musicòleg Josemi Lorenzo Arribas, especialista en musicologia feminista a nivell nacional, va oferir dues xarrades als alumnes de 3r i 4t d'ESO sobre la MÚSICA I LES DONES ALS SPOTS TELEVISIUS. Aquesta forma part del Programa contra el fracàs escolar a través de la promoció d'activitats musicals, al qual hem participat, i, en aquest cas, ens ha servit també per a celebrar el dia de la dona. LES XARRADES VAN SER UN ÈXIT, TANT PEL CONTINGUT I EL PONENT COM PER L'EXEMPLAR COMPORTAMENT DE TOT L'ALUMNAT. FELICITATS I GRÀCIES A TOTES I TOTS!!!
La música , en qualsevol de les seues modalitats, és una realitat omnipresent en la societat actual i constitueix un dels factors més importants a l'hora de moldejar la identitat entre la població jove, segons la Sociologia. Eres el que escoltes, diu un eslogan publicitari d'una cadena musical radiofònica, i els/les publicistes ho tenen molt en compte quan dissenyen els seus anuncis. Per altra banda, la música, sense constituir un llenguatge pròpiament dit, funciona com a tal i, per tant, és capaç de transmetre distins continguts, entre ells els que organitzen el món en rols (masculí i femení), bé apuntalant el model patriarcal actual, bé contradient-lo. L'èxit d'aquestes campanyes consisteix en què subliminalment s'introduixquen conceptes i idees que passen desapercebuts.
Amb aquesta xarrada hem vist com la música no és innocent, com les estratègies publicitàries segueixen al peu de la lletra el que la cultura grega antiga pensava de la capacitat de la música per a influir a les persones. Comprem més o menys? ens sentim atrets/es per algun producte en funció de la música amb la que es presente? La resposta sembla clara: sí. La música és molt més que un fons ambiental , i té la capacitat de dirigir el nostre comportament. Ho van saber ja a l'època del cinema mut, i s'explota ara amb els spots publicitaris. Finalment, s'han oferit claus d'anàlisi per a poder escoltar més enllà del que aparentment sona, amb el fi de caminar cap a una societat més justa i igualitària, on les necessàries diferències no impliquen menor accès a drets i recursos, sinó que siguen font de creativitat i impuls artístic.
Josemi Lorenzo és Professor Superior de Guitarra i Doctor en Història Medieval. Ha guanyat diversos premis d'investigació feminista i és autor de cinc llibres. A l'actualitat viu a Madrid, on continua desenvolupant les seues investigacions i escriu ressenyes habitualment per a Diverdi i Àudio Clàssica, i col·laborador habitual del centre Virtual Cervantes amb més de tres-cents articles a la secció "Rinconete".
La música , en qualsevol de les seues modalitats, és una realitat omnipresent en la societat actual i constitueix un dels factors més importants a l'hora de moldejar la identitat entre la població jove, segons la Sociologia. Eres el que escoltes, diu un eslogan publicitari d'una cadena musical radiofònica, i els/les publicistes ho tenen molt en compte quan dissenyen els seus anuncis. Per altra banda, la música, sense constituir un llenguatge pròpiament dit, funciona com a tal i, per tant, és capaç de transmetre distins continguts, entre ells els que organitzen el món en rols (masculí i femení), bé apuntalant el model patriarcal actual, bé contradient-lo. L'èxit d'aquestes campanyes consisteix en què subliminalment s'introduixquen conceptes i idees que passen desapercebuts.
Amb aquesta xarrada hem vist com la música no és innocent, com les estratègies publicitàries segueixen al peu de la lletra el que la cultura grega antiga pensava de la capacitat de la música per a influir a les persones. Comprem més o menys? ens sentim atrets/es per algun producte en funció de la música amb la que es presente? La resposta sembla clara: sí. La música és molt més que un fons ambiental , i té la capacitat de dirigir el nostre comportament. Ho van saber ja a l'època del cinema mut, i s'explota ara amb els spots publicitaris. Finalment, s'han oferit claus d'anàlisi per a poder escoltar més enllà del que aparentment sona, amb el fi de caminar cap a una societat més justa i igualitària, on les necessàries diferències no impliquen menor accès a drets i recursos, sinó que siguen font de creativitat i impuls artístic.
Josemi Lorenzo és Professor Superior de Guitarra i Doctor en Història Medieval. Ha guanyat diversos premis d'investigació feminista i és autor de cinc llibres. A l'actualitat viu a Madrid, on continua desenvolupant les seues investigacions i escriu ressenyes habitualment per a Diverdi i Àudio Clàssica, i col·laborador habitual del centre Virtual Cervantes amb més de tres-cents articles a la secció "Rinconete".
