L’estiu passat després de fer “CLIC” amb el Sio Para i el Feslloch com descrivia a la Secció Panorama del LEVANTE-EMV, vaig començar un camí de recerca i observació cap a la música moderna, després d’uns anys treballant amb les creadores de l’àmbit clàssic. Aquesta busca va començar primer per la música “en valencià”, però després vaig decidir investigar molts dels festivals de música de la Comunitat. Des de 2008 havia estat treballant al Projecte “Las mujeres en los contenidos de la ESO” però més focalitzat en l’àmbit clàssic, i ara veia que aquests patrons es reproduïen sorprenentment a la música moderna. Just la que consumeix el meu alumnat. Per això també vaig pensar que seria molt interessant traslladar una mostra del treball d’investigació a la meua aula per fer un projecte al voltant de la presència o absència de les dones als Festivals de Música moderna. Partint de la base que pensava que era un tema que de segur els enganxaria i els duria a fer reflexions interessants, just la base d'un bon projecte… la motivació i una bona pregunta: On estan les dones a la música?
Cal recordar que tant la Coeducació com a temàtica transversal com el treball per projectes (ABP) són qüestions que es recullen a la LOMQUE i per això vaig pensar que era una bona manera d’integrar totes dues.
Des del punt de vista didàctic el projecte ha sigut molt complet ja que s’han vist conceptes de Geografia (situant al mapa diverses pobles i localitats), Matemàtiques (per al càlcul de percentatges i recompte d’artistes), Música (coneixença d’estils musicals, festivals, artistes i referents), Tecnologies de la Informació (aprendre a fer una cerca en internet, utilitzar els espais virtuals col·laboratius -DRIVE, era la primera vegada per a la majoria-, i treballar en documents comuns, taules de càlcul, gràfics, formats d’arxius d’imatge, edició d’imatges, eines de missatgeria i xat).
I des del punt de vista de gènere, era ja previsible:
Es van adonar que la presència femenina era irrisòria: de 3073 artistes programats/des, 2778 han sigut homes (90,40%) i només 294 xiques (9,57%). D’aquestes, la majoria ocupaven el rol de cantant o vocalista (57,14%); després els va cridar l'atenció la gran quantitat de DJs (21,12%), i ja per acabar unes quantes guitarristes (13,04%), i menys baixistes i bateristes (8,70%). Per altra banda, van poder conéixer el treball de les que sí apareixen a l'escena musical.
A l’aula s’analitzaren 30 festivals, dels quals uns 15 es feren en comú per part de tot l’alumnat de 2n d’ESO, i dels altres 15 s’encarregaren del recompte un grup d’alumnes molt eficients i entregades al projecte i a les quals, des d’aquestes línies vull agrair la seua implicació i gran treball: Helena Tolosa, Àngela Seguí, Nikol Emilova, Verònica Donet, Ainoha Perucho, Noèlia Conca, Clàudia Melitón, Júlia Chorques, Lara Sanchis i Núria Santodomingo.
Després d’aquesta primera fase a l’aula i de contrastar les dades inicials que havien recollit els i les alumnes, jo volia comptar amb una radiografia el més ampla possible i per això vaig ampliar l’anàlisi dels festivals fins arribar a 68 de diferents estils i envergadures (segur que me n’he deixat algun fora!). Des del FIB, el Low Festival, Arenal Sound, passant pel Rototom, el Medusa Beach, Spring Festival, el Festival de les Arts, La Fera al Palau, o fins i tot la seua versió infantil “Feretes i Cançonetes”. Fins a altres més modestos com el Poma Rock, Ganxo Rock, Aspe Suena,…També s’han incorporat festivals de creació femenina, com ShestheFest o el Tremenda Fem Fest, que per sort, han augmentat la mitjana de presència femenina.
La investigació ha estat àrdua perquè no és fàcil moltes vegades accedir a la informació detallada de cada grup i festival, ja que no existeix un registre o base de dades “oficial”. S’ha fet buscant a murs de FACEBOOK, i a revistes digitals especialitzades com DODMAGAZINE, FANMUSICFEST, BYTHEFEST, FESTIU 2015 (Tresdeu) i MÚSICA DEL PV. També s’han consultat pàgines dels festivals, bandcamp o la Viquipèdia.
Així doncs, esperem que aquesta investigació ens permeta obrir els ulls a la realitat (l’alumnat ja ho ha fet) i comencem a pensar en com es pot canviar. Ja que el fet de no programar dones fa que cregam que no existeixen i axò és fals. El món de la música està ple de dones creatives i molt vàlides però s’han de visibilitzar i donar-los l’oportunitat de mostrar el seu treball, perquè si caiem en la falsa creença de que no existeixen el que estem provocant és una falta de reconeixement cultural cap a les dones, i que se les puga considerar com un gènere de segona, amb totes les implicacions que això comporta. A més a més, TOTA la societat ens estem perdent la creació i el potencial cultural d’una meitat de la població.
#InvisiblesalaMúsica
Laura Capsir
@laura_capsir
PRESÈNCIA D'HOMES I DONES ALS FESTIVALS DE MÚSICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA 2015
